LLIBRES
Una anàlisi del país a "Esta España nuestra"
inocencio Arias reflexiona, amb el seu humor característic i sense prendre ostatges, sobre la unitat d'Espanya i la memòria històrica entre d'altres qüestions.
Madrid - Publicado el - Actualizado
2 min lectura
Quan «l'inquilí de Moncloa» va pregonar durant els pitjors moments de la pandèmia que després d'aquesta «sortiríem millors», no va voler veure l'obvietat del que s'aveïnava i probablement va minimitzar a gratcient el contraatac independentista de Catalunya després del fracàs del procés, les lluites de poder amb els seus socis de govern encapçalats per Pablo Iglesias, el minvant paper d'Espanya a l'estranger o el desastre econòmic actual que ha pujat els nivells de corrupció i, sobretot, de desocupació a límits estratosfèrics.
Que no corri el pànic: Inocencio F. Arias torna per a recordar-nos, amb lucidesa i ironia, que Aquesta Espanya nostra està lluny de ser el país de llum i color que ens han venut. La mentida és ja un senyal d'identitat.
Però no es queda aquí: a més reflexiona, amb el seu humor característic i sense prendre ostatges, sobre la unitat d'Espanya, la memòria històrica, els reptes als quals s'enfronta la Monarquia, l'auge i la posterior pèrdua de credibilitat de Biden, la Llei de l'Embut de Podemos, les conseqüències d'enfellonir maldestrament al Marroc, l'afeblida posició de l'Església a Espanya o la responsabilitat del govern en la nostra escrostonada imatge en l'exterior, entre molts altres temes. I fins s'atreveix amb un fascinant relat de política-ficció sobre quina hauria succeït si la República hagués guanyat la Guerra Civil.
Inocencio Arias (Almeria, 1940) compta amb una de les carreres diplomàtiques més extenses i destacades de la història recent d'aquest país.
Ha exercit labors diplomàtiques en diversos continents i ocupat llocs rellevants amb diversos governs de la democràcia: secretari d'Estat i sotssecretari amb el de Felipe González, ambaixador en l'ONU amb el d'Aznar i portaveu d'Exteriors, repetició insòlita, amb els de UCD, PSOE i PP.
En l'ONU va ser president del Comitè Mundial contra el terrorisme. Ha estat director general del Reial Madrid. Actualment està jubilat, però col·labora en mitjans de premsa, ràdio i televisió.
Ha publicat Confessions d'un diplomàtic (2006), i en Plaza & Janés Els tres mites del Reial Madrid (2002), La rebotiga de la diplomàcia (2010), al costat d'Eva Celada, Els presidents i la diplomàcia (2012), Els meus mundials (2014) i Jo sempre vaig creure que els diplomàtics eren uns mamons (2016).