ADDICCIONS
Videojocs i menors. Com gertionar-ho?
No es tracta de demonitzar els videojocs, sinó més aviat es tracta de saber usar-los de manera responsable.
Madrid - Publicado el - Actualizado
4 min lectura
Segons dades publicades, el 80% dels videojocs més populars entre els nens de 4 a 9 anys compta amb continguts violents, percentatge que descendeix lleument fins al 70% en el cas dels menors d'entre 10 i 18 anys.
I altres dades certifiquen que 16 milions d'espanyols juguen a videojocs, dels quals, molts són menors. A més, després del confinament, aquestes xifres s'han disparat. En aquest context hem parlat amb la professora del departament de psicologia de la universitat de Girona, Sara Malo. (àudio)
“Més que prohibir o castigar amb els videojocs és millor la idea d'educar. Però per a educar en tecnologia hem de saber sobre ella i, a més, implicar-nos. I això costa treball, molta paciència i temps”.
Altament addictius
És vital que els pares s'impliquin, s'informin i informin els seus fills sobre els riscos que pot comportar jugar a videojocs.
Es tracta de fer exactament el mateix que fem en altres àrees de la seva vida, en la vida real. Quan per exemple li parlem dels riscos o perills de parlar amb persones desconegudes, de tornar tard a casa, o de donar les gràcies sempre.
És necessari que els pares expliquin que aquests videojocs són altament addictius ja que introdueixen al jugador/a en el circuit de recompensa digital i que, amb cada meta, objectiu o nivell aconseguit, es dispara una xutada de dopamina (hormona de la felicitat o del plaer) i això li porta a voler continuar jugant sense parar.
Deixar clar que no es tracta d'un joc i res més, estan dissenyats per a atrapar-nos. “Cal evitar usar els jocs com a xumet emocional, per a distreure'ls o calmar-los, perquè aquí hem perdut la batalla”.
Transmeten els valors que volem?
D'altra banda, un altre dels punts que és que els pares han de plantejar-se si el joc en qüestió és transmissor dels valors que volen transmetre als seus fills. “Els videojocs són a més d'un entreteniment digital, són transmissors de valors, habilitats o competències socials, emocionals, cognitives, lingüístiques …”.
El millor control parental: la companyia dels pares
El millor control parental és la companyia dels pares. Per això, és important estar al costat dels fills a l'hora de triar el videojoc que volen, comprar-lo, descarregar-lo, instal·lar-los, jugar junts, informar-se del codi pegui i explicar-los als teus fills.
A més d'establir normes i límits clars des del primer moment. Que els nens sàpiguen que saps a què s'està jugant, amb qui i el temps que haurà de jugar.
En parlar ja de pre-adolescents i adolescents, el mateix. I fins i tot com aquí la temàtica i el tipus de joc és diferent, s'ha de parlar de seguretat, privacitat, xats tancats, el tema econòmic, i per descomptat deixar ben clar el temps de connexió i el moment del dia o de la setmana que jugarà.
Segons l'edat i les circumstàncies que hi hagi a casa, establir dia i hores (en funció de les seves altres activitats extra-escolars o esportives) per a deixar clar el missatge que aquestes són innegociables.
Una hora, entreté, dues, estressa.
És important aclarir que amb una hora o dues de videojoc, el cervell s'entreté, però amb més de dues hores, el cervell s'estressa i cansa.
A més, cal tenir en compte el moment evolutiu en el qual es troben els menors, on encara no està desenvolupat el seu cervell, el sistema nerviós ni consolidat el cortex pre-frontal, part del cervell encarregada del control de les funcions executives, inclosa la impulsivitat, inhibició de la conducta, planificació, entre altres qüestions que són fonamentals per a no caure en un ús abusiu dels dispositius o videojocs.
Evitar el “efecte desplaçament”
Finalment, hem d'evitar el “efecte desplaçament”, és a dir que el videojoc sigui l'activitat principal o fins i tot, exclusiva que realitza el menor, que no desplaci o anul·li a totes les altres.
Això pot ser molt perjudicial per a la seva salut física i mental, portant-li entre altres qüestions, a aïllar-se o a la deterioració progressiva de les seves relacions familiars o les seves amistats, baixar en el rendiment acadèmic, sedentarisme, obesitat, canvis bruscos d'humor, irritabilitat, impulsivitat, etc.
Això li pot comportar un gran impacte en la seva vida i en la del seu entorn més pròxim. Per això, és recomanable potenciar activitats a l'aire lliure, esport, naturalesa, etc.
“No es tracta de demonitzar els videojocs, sinó més aviat es tracta de saber usar-los de manera responsable, conscient i saludable”