Ginestarre (Pallars Sobirà) acollirà el primer centre estable de formació en bioenginyeria de Catalunya

El Projecte Boscos de Muntanya obrirà a Ginestarre el primer centre estable de bioenginyeria del paisatge a Catalunya, formant professionals en tècniques naturals per evitar esllavissades i millorar la biodiversitat. Els cursos comencen aquest any amb 60 participants.

Tanca amb bioenginyeria al Pallars Sobirà

ACN

Tanca amb bioenginyeria al Pallars Sobirà

Ricard Álvarez

Lleida - Publicado el

2 min lectura

 El petit poble de Ginestarre, al Pallars Sobirà, es convertirà en un referent en formació ambiental amb la inauguració del primer centre estable de bioenginyeria del paisatge a Catalunya. Aquesta iniciativa, impulsada pel Projecte Boscos de Muntanya, posa fi a 16 anys d’activitat itinerant i consolida el Pirineu com a espai pioner en solucions basades en la natura per a la gestió del territori.  

Bioenginyeria al Pallars Sobirà
00:00
ACN

Andreu Gonzalez, director del Projecte Boscos de Muntanya

Formació pràctica per combatre els despreniments  

 Actualment, el projecte ja està en marxa amb el curs "Introducció a la bioenginyeria del paisatge", on els participants aprenen a construir estructures naturals com ara murs de fusta, roques i arrels per estabilitzar vessants i evitar despreniments a les carreteres de muntanya.  

  •  Tècniques sostenibles: Els alumnes utilitzen materials del bosc local, com bigues de fusta de Esterri de Cardós, per crear barreres ecològiques.
  •  Impacte immediat: Aquest curs permetrà rehabilitar 40 metres de talús a Ginestarre, i al finalitzar totes les formacions previstes, s’hauran reconstruït 100 metres de mur natural.
  •  Adaptació al canvi climàtic: Andreu González, director del projecte, destaca que aquestes tècniques redueixen emissions i són més resilients que les obres tradicionals.

Dos nous cursos en 2024 i 60 professionals formats  

El Centre Promotor de la Bioenginyeria dels Pirineus ha programat dues formacions addicionals aquest any: 

  • Bioenginyeria en vessants: Tècniques per prevenir esllavissades en terrenys inclinats.
  • Bioenginyeria fluvial: Rehabilitació de rius i zones humides mitjançant mètodes naturals. 

 En total, 60 persones de tot l’Estat es formaran en aquestes disciplines, cobrint una demanda creixent d’experts en gestió forestal sostenible.   

 Beneficis ambientals i socials  

 La bioenginyeria del paisatge no només evita danys a infraestructures sinó que també:

  •  Millora la biodiversitat: Els materials utilitzats provenen d’aprofitaments forestals que afavoreixen espècies amenaçades com el gall fer.
  • Fomenta l’economia rural: La utilització de fusta local dinamitza els boscos del Pallars Sobirà.
  •  Redueix la petjada de carboni: En comparació amb tècniques tradicionals (com el formigó), aquests mètodes són menys contaminants.

 Què és la bioenginyeria del paisatge?  

 Es tracta d’una disciplina que combina biologia i enginyeria per restaurar ecosistemes mitjançant:

  •    Materials orgànics (fusta, arrels, vegetació viva).
  •    Estructures de baix impacte que s’integren al medi.
  •    Tècniques ancestrals adaptades als reptes climàtics actuals.

"és una eina clau per a la prevenció de riscos naturals i la conservació del territori"

Adreu Gonzalez

Director del Projecte Boscos de Muntanya

 Un projecte amb trajectòria i futur  

 El Projecte Boscos de Muntanya acumula 16 anys d’experiència formant professionals en entorns muntanyencs. Amb aquest nou centre, Ginestarre es posiciona com a hub de innovació ambiental, atraient estudiants i experts en gestió sostenible del paisatge.  

Escucha en directo

En Directo COPE LLEIDA

COPE LLEIDA

Programas

Último boletín

13:00H | 13 ABR 2025 | BOLETÍN