El Consorci del Museu de Lleida portarà al Tribunal Suprem la batalla legal per les 111 obres de la Franja

El recurs de cassació: una última esperança per recuperar les obres  

El Consorci del Museu de Lleida ha decidit, per unanimitat, interposar un recurs de cassació al Tribunal Suprem contra la sentència de l'Audiència d'Osca que ratifica que les 111 obres d’art sacre de la Franja són propietat de les parròquies de la diòcesi de Barbastre-Montsó. Aquesta decisió ha estat presa per totes les institucions que conformen el consorci: la Generalitat, l’Ajuntament de Lleida, la Diputació, el Bisbat de Lleida i el Consell Comarcal del Segrià.

En un comunicat, el consorci argumenta que la resolució judicial "no està adequadament fonamentada" i assegura que continuarà reivindicant la unitat de la col·lecció del Museu de Lleida, ja que considera que les obres formen part del patrimoni cultural català.

Els arguments del Consorci: propietat per compra, donació o usucapió  

El Consorci sosté que la diòcesi de Lleida va adquirir la propietat de les obres mitjançant compres, permutes, donacions o usucapió (adquisició per possessió prolongada). A més, ha aportat documentació històrica i informes pericials per a cadascuna de les peces.

Tanmateix, segons el comunicat, "els tribunals civils han negat valor a totes aquestes proves" i han estat molt estrictes amb els arguments del consorci. En canvi, critiquen que el bisbat de Barbastre-Montsó no ha presentat cap prova que demostri la propietat legal de les parròquies sobre les obres.

El consorci afirma que, d’aplicar-se correctament les normes de procediment civil, s’hauria d’haver desestimat la demanda del bisbat aragonès. Malgrat això, lamenten que el tribunal "ha obviat aquest defecte" i ha donat per fet, sense fonament, que les parròquies de la Franja de Ponent són les propietàries.

El llarg litigi judicial: de 1995 a 2024  

El conflicte es remunta a 1995, quan l’Església va iniciar accions legals basades en el dret canònic. El Suprem Tribunal de la Signatura Apostòlica va dictaminar la devolució de les obres a l’Aragó, però aquesta no es va executar.

Finalment, el 2019, un jutjat de Barbastre va ordenar la devolució de les peces, una decisió que es va consumar el 2021 després de quatre trasllats successius. Les institucions catalanes van presentar recursos, però l’Audiència d’Osca els ha desestimat gairebé en la seva totalitat.

El Bisbat de Barbastre-Montsó ha expressat la seva "satisfacció" per la sentència, que considera una reivindicació històrica. Actualment, una seixantena de peces s’exposen al museu diocesà de Barbastre, ja que moltes parròquies no tenen condicions per acollir-les.

El debat sobre la conservació i la identitat patrimonial  

El Museu de Lleida va al·legar el dret d’usucapió, basant-se en els 123 anys en què va custodiar, restaurar i difondre les obres. El Bisbat de Lleida, per la seva banda, va argumentar que la devolució suposaria un "perjudici als drets dels catalans".

No obstant això, l’Audiència d’Osca ha recordat que es tracta d’un procés "estrictament jurídic i no polític", on no prevalen els sentiments identitaris d’una comunitat sobre una altra.

Què passarà ara?  

El recurs al Tribunal Suprem és l’última via legal per revertir la decisió. Si el Suprem no ho admet, les obres romandran a l’Aragó definitivament. Mentrestant, el debat sobre la gestió del patrimoni compartit continua obert, amb implicacions culturals i polítiques que van més enllà del cas concret.