SÍNDROME DEDIÒGENES
Com actuar si tens un veï que pateix la síndrome de diògenes?
Es una malaltia que no té un desencadenat específic. Acostuma a començar a l'adolescència, durant la joventut, però triga molts anys en donar la cara
Madrid - Publicado el
2 min lectura
El cas d'un home rescatat del seu pis al Prat, atrapat entre tones d'escombraries ha tornat a posar d'actualitat una malaltia que és més habitual del que pensem. Es el síndrome de diògenes o síndrome d'acumulació d'objectes que pot afectar a qualsevol persona, és dificil de diagnosticar i moltes vegades posa contra les cordes als serveis socials.. Yolanda Bernal
Es una malaltia que no té un desencadenat específic. Acostuma a començar a l'adolescència, durant la joventut, però triga molts anys en donar la cara. De fet, David Còrcoles, que és psiquiatra de l'Hospital del Mar, explica que es triga uns 15 anys, en el millor dels casos, en fer el diàgnostic. Es una malaltia que pot afectar a qualsevol, no hi ha un perfil determinat, tot i que sí que hi ha algunes característiques comunes.
No hi ha un tractament que sigui totalment eficaç per aquesta síndrome. El que és clau és la col.laboració del pacient, de qui la pateix. I el 40% d'aquestes persones ni reconeixen que estan malalts ni volen que ningú els ajudi. El doctor Córcoles reivindica el paper de la família, que pot arribar a ser determinant.
El principal problema que presenten aquests pacients és, precisament, que rebutgen l'ajuda dels serveis socials. I moltes vegades perquè amaguen la seva realitat. En el cas del Prat, l'home de 48 anys i 250 kilos, havia tingut seguiment per part de l'ajuntament.
L'Arnau Garcia és cap d'acció social a l'ajuntament del Prat. Ha coordinat precisamnet el cas de l'Alejandro, que és aquest home de 48aanys, rescatat a casa seva, entre tones d'escombraries. Vivia sol, tenia antecedents per problemes de salut mental i feia 3 anys que no sortia al carrer. El problema en aquest cas, i també en molts altres, és que no es reconeix la malaltia, i no es deixen ajudar.
L'Arnau Garcia també ens ha explicat que el cas es va arxivar perquè no hi havia indicis de que la situació fos tan greu.
El cas del Prat no és l'habitual, és un cas extrem. Normalment es detecten aquelles persones que necessiten ajuda i s'activen els dispositius per evitar mals majors.