L'hidrogen verd, la revolució a la qual s'encomana la Catalunya Sud per encarar el futur

El Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre s'han començat a moure en els darrers mesos per transformar la demarcació durant la propera dècada a nivell industrial i social. La revolució passa per l'hidrogen verd, l'aposta de la Comissió Europea per avançar cap a la neutralitat climàtica l'any 2050.

Un centenar d'institucions ja s'han unit al voltant de la Plataforma Hidrogen Verd Catalunya Sud, que lidera la Universitat Rovira i Virgili (URV). L'objectiu és captar diners dels fons Next Generation EU per convertir la regió en una Vall de l'Hidrogen. Això ha de permetre la renovació de la indústria petroquímica, mantenir milers de llocs de treball i assegurar la transició energètica un cop s'acabi la vida útil de les centrals nuclears.

És arran de tot plegat que es constitueix la Plataforma Hidrogen Verd Catalunya Sud. "Tenim grans oportunitats com a regió. Som la regió de l'energia d'Espanya i una de les principals del sud d'Europa", defensa Jordi Cartanyà, químic i coordinador de la Plataforma Hidrogen Verd Catalunya Sud a La Linterna Catalunya.

La intenció és crear una Vall de l'Hidrogen, una zona en la qual es produeixi hidrogen a partir de renovables i es pugui emmagatzemar i canalitzar perquè arribi als usuaris finals, ja siguin empreses, agents de mobilitat o usos particulars. En resum, que tot el cicle es produeixi en grans quantitats i en un mateix lloc, en aquest cas, la Catalunya Sud.

La plataforma es va presentar el 20 d'octubre amb 59 institucions al darrere. A dia d'avui ja supera el centenar, entre URV, centres de recerca, empreses, administracions i societat civil. D'aquests membres, 60 ja van presentar projectes al Miteco al desembre. "És brutal que s'hagi aconseguit tot això en tres mesos. Estic meravellat", exclama Cartanyà. Les iniciatives han sorgit principalment des de l'entorn de la demarcació però també s'ha aconseguit atreure interès de companyies de fora. "Ens interessa que vinguin aquí a fer experiments, perquè vol dir que hi ha un caldo de cultiu. S'estan alineant els astres", sosté el coordinador.

Per crear la Vall de l'Hidrogen de la Catalunya Sud s'estima que caldran uns 6.000 MEUR durant els propers deu anys, dels quals "un 25% haurien de ser de fons europeus", especifica Cartanyà. Cal desenvolupar la generació d'energies renovables, crear tota la xarxa de distribució de l'hidrogen, potenciar la investigació i adquirir tecnologia de tot tipus.

Dels primers 1.500 MEUR que repartirà el Miteco fins el 2023 el coordinador estima que n'haurien d'aconseguir com a mínim uns 300. Això juntament amb l'aportació privada hauria de permetre començar a posar en marxa el projecte global.

Què és l'hidrogen verd?

L'hidrogen és un vector energètic, és a dir, una substància que emmagatzema energia per deixar-la anar de manera controlada quan es vulgui. L'hidrogen fa dècades que s'utilitza, especialment a la indústria química. Per obtenir-lo tan sols cal trencar per la meitat una molècula d'aigua (H2O) mitjançant un procés anomenat electròlisi.

El resultat és hidrogen (H2) i oxigen (O2). Però per fer l'electròlisi cal energia. A Tarragona les empreses del polígon petroquímic generen i consumeixen hidrogen, però fan l'electròlisi principalment a partir combustibles fòssils com el petroli. "Cada tona produïda a partir de petroli genera vuit tones de CO2", explica Jordi Cartanyà. És el que es coneix com a 'hidrogen gris'.

Segons detalla Cartanyà, al complex petroquímic tarragoní s'utilitzen deu tones d'hidrogen al dia, amb la conseqüent emissió de CO2. Una situació que es vol revertir gràcies a l'hidrogen verd, que no és altra cosa que obtenir-lo mitjançant l'electròlisi però usant energia procedent de fonts renovables com l'eòlica o la fotovoltaica.

D'aquesta manera, el producte final és el mateix però s'elimina totalment el residu. L'hidrogen resultant es pot emmagatzemar, transportar, utilitzar com a combustible o fer servir com a part d'un altre procés químic per generar nous productes.

Un dels avantatges que té l'hidrogen és la seva alta capacitat energètica. Segons dades de l'Institut Català d'Investigació Química (ICIQ) cada quilo d'hidrogen equival a 2,80 quilos de gasoil, a 2,62 quilos de butà i fins a 6,09 quilos de metà.

Crear energia verda

Per substituir els combustibles fòssils caldrà energia verda, principalment a partir de plantes eòliques i fotovoltaiques. Això suposa un "gran repte" per la regió perquè s'hi ha d'afegir que, a priori, les nuclears de Vandellòs i Ascó no operaran més enllà del 2035. Amb la qual cosa els 3 gigawatts (GW) que generen les nuclears s'hauran d'obtenir mitjançant energies renovables.

Però la construcció massiva d'aquestes instal·lacions verdes ja fa temps que desperta animadversió en diversos àmbits dels territoris que les reben.

A la demarcació principalment s'ubiquen a les Terres de l'Ebre i a la Conca de Barberà, i ja han sorgit moviments socials en contra de la proliferació de parcs eòlics. Alguns ajuntaments fins i tot han decidit suspendre temporalment l'atorgament de llicències per l'impacte mediambiental i paisatgístic que suposen.

Cartanyà defensa que "cada territori haurà de prendre un posicionament en la transició energètica". "Si no vols nuclears ni parcs eòlics pots arribar a tenir un problema com a país", indica. Pels promotors de la Vall de l'Hidrogen de la Catalunya Sud una de les claus de volta és ser també generadors de renovables, per completar el cicle de l'hidrogen verd i per crear llocs de treball.