Comença l'espectacle de les Perseides

Les perseides són també conegudes als països de tradició catòlica amb el nom de llàgrimes de Sant Lorenzo, perquè el 10 d'agost se celebra el seu santoral.

En l'Edat mitjana i el Renaixement les perseides tenien lloc la nit en què se li recordava, de tal manera que es van associar amb les llàgrimes que va abocar sant Lorenzo en ser cremat en una graella.

El registre més antic que es té de l'activitat de les perseides és de l'any 36 d. C., dels anals històrics xinesos on se cita un pic de meteors en aquestes dates.

Però no va ser fins a 1835 quan l'astrònom belga Adolphe Quetelet mostra que es produeix una pluja de meteors, de manera cíclica a l'agost, amb el seu radiant en Perseo.

A Migdia a COPE Catalunya hem parlat amb l'astrònom de l'observatori Fabra de Barcelona, Antonio Bernal, que ens explica que "la millor hora per veure la pluja d'estels es camí de la matinada que és quan el nostre costat del planeta es posa de cara a les restes que va deixant el cometa"

Si bé les percebem com a estrelles fugaces, es tracta de partícules de pols de la grandària aproximada d'un gra de sorra que deixa el cometa Swift-Tuttle en la seva òrbita al voltant del sol.

L'efecte lluminós es produeix quan aquests granits travessen l'atmosfera terrestre, atretes pel nostre planeta, i es volatilitzen. Ho fan a uns 210.000 quilòmetres per hora.

El seu període d'activitat és llarg i s'estén entre el 16 de juliol i el 24 d'agost. El seu màxim és entre l'11 i el 13 d'agost amb taxa horària zenital (THZ) 100, la qual cosa li converteix en la tercera pluja de l'any (després de les cuadrántidas i les gemínidas), encara que les perséidas són les més populars per ser visibles des de l'hemisferi nord durant l'estiu.

A pesar que deuen el seu nom a la constel·lació de Perseo, la veritat és que poc tenen a veure amb ella. Sí, perquè el cos progenitor de les Perseidas és el cometa 109P/Swift-Tuttle.

Va ser descobert per Lewis Swift i Horace Parnell Tuttle el 19 de juliol de 1862, posseeix un diàmetre de 26 quilòmetres i la seva òrbita al voltant del Sol té un període de 135 anys.

La seva última aparició va tenir lloc en 1992, produint-se en 1993 un pic d'activitat amb THZ 300. Des de llavors, l'activitat ha descendit progressivament fins al nivell normal de l'actualitat.

En 2009, va haver-hi un pas cap a un corrent de detritus de major densitat poblacional, per la qual cosa la THZ va ser de 173.