El perill de la soledat no desitjada en joves

Parlarem de la soledat no desitjada i de les possibilitats de la soledat que pot portar a una depressió i a una necessitat de socialitzar i compartir des de ben petits. Per saber més d'aquest tema hem convidat a la professora del departament de psicologia de la universitat de Girona, investigadora de la infància i adolescència, drets dels infants i la seva qualitat de vida, Mònica González.

- La soledat no és una bona companyia.

Has indicat un aspecte clau, quan és no desitjada. Quan tenim moments de soledat o passem una bona part de la vida sense altres persones, és molt diferent que no pas quan és una soledat perquè no hi ha una altra alternativa o és una soledat imposada. I certament quan és una soledat imposada té uns efectes molt devastadors en el benestar.

- Estem acostumats a veure-ho en una edat avançada, però també passa en infants?

La soledat té un component objectiu i clarament observable sí estic envoltat d'altres persones, però fins i tot en situacions en les quals puc estar envoltat d'altres persones et pots sentir sol o sola.

- Els nens encara que sigui digitalment sempre troben amb qui parlar o jugar.

Sí, de fet és la situació més habitual en els nens, és estar i jugar amb altres nens i nenes fins i tot en activitats de pantalla, en aquest cas el que ens trobaríem seria una soledat subjectiva, és a dir, fins a quin punt els nens veuen els seus amics, amigues o persones que els envolten a persones que els hi donen suport, que estan amb ells o què volen compartir amb ells i això malauradament fa pensar en situacions que pateixen situacions d'assetjament escolar, i si no tenen persones que els hi puguin ajudar i donar suport, es troben molt sols en aquestes situacions.