Com es detecta el mobbing subtil?

La primera enquesta mundial que ha fet l'Organització Internacional del Treball (OIT) sobre experiències de violència i assetjament a la feina afirma que més de la cinquena part de les persones treballadores pateix mobbing.

Una realitat contra la qual la persona treballadora es pot protegir denunciant els fets dels quals és víctima. Però, per a això, el primer és adonar-se que s'està davant un cas d'assetjament a la feina, que la Carta Social Europea defineix com a "actes censurables o explícitament hostils i ofensius dirigits de manera reiterada contra qualsevol treballador en el lloc de treball o en relació amb la feina".

Com explica Pere Vidal, professor col·laborador dels Estudis de Dret i Ciència Política de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i advocat laboralista, no tot conflicte a la feina es tradueix en assetjament.

S'ha de diferenciar de les "tensions ordinàries que són subjacents a tota comunitat de persones", i la clau és que s'hi donin tres elements: la intenció de fer mal, la producció d'un dany en els drets personals més essencials, i el caràcter continuat, predeterminat i sistemàtic de la fustigació.

"Com especifica la sentència del Tribunal Superior de Justícia (TSJ) de Catalunya de 27 de maig de 2020, es requereix una 'reiteració sistemàtica de la pressió', i s'ha de tractar d'accions sobre una base de molta freqüència (almenys una vegada la setmana i durant un període de més de sis mesos, apunten les sentències del TSJ de Múrcia de 18/6/2012 i del TSJ de Madrid de 5/5/2008)", indica el professor col·laborador de la UOC.

(ESCOLTA L'ENTREVISTA AMB EL PERE VIDAL AQUÍ)

Però, quines accions concretes es poden considerar "violència psicològica extrema" sobre una altra persona en el lloc de treball? Segons Pere Vidal, les que mostrin menyspreu a través de gestos i comportaments; les dirigides a l'aïllament físic i psíquic de la resta de treballadors de l'empresa per un període de temps, i també, els mecanismes que tenen com a fi obstaculitzar l'activitat professional de la víctima, cosa que es pot materialitzar en aquestes cinc situacions, entre d'altres:

Les seqüeles de l'assetjament laboral

Les conseqüències de ser víctima d'assetjament a la feina són moltes, afirma Mireia Cabero, professora col·laboradora dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació de la UOC. "Van des de les més 'senzilles', com la irascibilitat, la irritabilitat, l'agressivitat o la tristesa, fins a les més complexes, que persisteixen en el temps i que requereixen temps i tractament", explica.

Entre elles, cita el trastorn per estrès posttraumàtic, la indefensió apresa, el trastorn d'ansietat generalitzada, l'esgotament emocional (que podria arribar al baix estat d'ànim i fins i tot a la depressió, la desconfiança i la inseguretat relacional), les dificultats socials, que poden portar a l'aïllament social i professional, el fet d'estar en situació constant d'alerta, la incapacitat per experimentar plaer o els trastorns de pànic, entre d'altres. "

A més, aquestes seqüeles van sempre acompanyades de simptomatologia física (psicosomàtica) i de vegades cognitiva, com el retraïment intel·lectual o els problemes de memòria", afegeix.

Què s'ha de fer en cas de patir mobbing

Quant a què s'aconsella fer en cas que una persona cregui ser víctima d'assetjament laboral, hi ha una sèrie de passos que els experts consideren fer com més aviat millor:

A més de denunciar els fets, és important rebre ajuda externa, per exemple, del cercle social de referència, o ajuda psicològica professional, per deixar de viure aquesta situació en solitud.

"La reparació més significativa es produeix quan hi ha reparació psicològica de l'autoestima, quan recuperem la seguretat personal, la confiança en nosaltres mateixos i la capacitat assertiva d'autodefensa legítima", sosté Mireia Cabero recordant que l'ajuda externa permetrà "sortir del bucle del malestar i del dolor i poder prendre consciència d'allò viscut i iniciar un procés de gestió (tant emocional com professional)".